SEBASTIÀ PORTELL

Sebastià Portell, nascut a ses Salines, escriu des de –i sobre– les fronteres textuals i vivencials. És autor de les novel·les Ariel i Els Cossos (2019), El dia que va morir David Bowie (2016, premi Time Out Barcelona al Creador de l’Any) i Les altures (2022). També dels contes de Maracaibo (2014), el llibre de no-ficció Les nenes que llegien al lavabo (2021) i diverses obres teatrals, com Transbord (2018), que ha estat traduïda a l’espanyol i a l’italià i que s’ha representat durant cinc anys per sales d’arreu dels Països Catalans. També ha tengut cura del volum biogràfic Antònia Vicens. Massa deutes amb les flors (2016) i d’Amors sense casa (2018), la primera antologia de poesia LGBTQ catalana. Des del març del 2022, és el president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
Amb la seva obra Transbord, interpretada per n’Assun Planas i en Marc Joy, ens ha conquistat, i per aquest motiu vam decidir posar-nos en contacte amb ell per saber com havia estat aquesta experiència per ell.

Com ha estat per tu sentir la teva obra convertida en pòdcast?

Ha estat una experiència fantàstica i un privilegi. Tot i que el format adient per als textos teatrals és la seva representació en viu, que aquest prengui una altra forma és un goig per al text i la seva difusió, i una altra manera d’apropar-lo a públics que, pel que sigui, no tenen accés, o no tenen un accés tan fàcil, a la representació teatral convencional. D’altra banda, la meva obra, Transbord, té un fort component textual, fet pel qual la seva adaptació al format del pòdcast tenia tot el sentit del món.

Com és el teu procés creatiu?

Cada història em demana una forma diferent, i per tant el procés creatiu de cada llibre o text teatral que he escrit ha estat únic. En el cas de Transbord, que va ser un encàrrec de Produccions de Ferro per al Torneig de Dramatúrgia de les Illes Balears, vaig treballar a partir de la investigació bibliogràfica de textos teòrics, com per exemple Testo yonqui, del pensador Paul B. Preciado, i testimonis de persones trans sobre el seu trànsit i el tractament que n’havia fet el sistema de salut i l’administració pública. Després, el repte va ser escriure a partir d’aquestes premisses i generar personatges amb emocions i històries pròpies.

Quant de temps et va dur escriure aquesta obra?

Diria que vaig estar entre un i dos mesos; compaginava la seva escriptura amb la de la meva penúltima novel·la, Ariel i els cossos, que també tracta la transexualitat o les vivències de gènere no normatives, però des d’una aproximació més lírica i des de la prosa. Per tant, tots dos textos són manifestacions d’un mateix procés de reflexió, però amb formes i resultats molt diferents.

Segueixes qualque ritual a l’hora d’escriure?

No. Senzillament necessit tenir molt de temps per davant i estar animat, tenir energia, aquell dia. Si no, és impossible intentar-ho. No és només una qüestió d’espai i temps físics, sinó també mentals. El luxe d’estar obsessionat amb una història.

Trobes que s’hauria de continuar aquest projecte?

Pens que sí; és una molt bona manera de difondre la dramatúrgia contemporània i d’apropar les nostres propostes a altres públics, sense que això perjudiqui de cap manera l’explotació i distribució dels nostres espectacles teatrals, ans al contrari. No només és una molt bona eina per als autors i autores teatrals, sinó també un bon recurs pedagògic per a estudiants i per fer la cultura més accessible a la ciutadania.