Miquel Mas

Miquel Mas, graduat en Publicitat i Relacions Públiques per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, va iniciar la seva formació com a autor i director teatral als cursos de l’Obrador de la Sala Beckett gràcies a una beca de l’Institut d’Estudis Baleàrics a nous creadors Illencs.

Als seus vint-i-cinc anys, ha estat el fundador de la companyia teatral Ovnipresents i ha escrit i dirigit les obres, Passatgers de Braianer (2015), Recursos iNhumans (2016) i S’inunda Venècia (2017), entre d’altres. També és autor de les peces de microteatre, Un Año Más (2019) i A dos pams de jo mateix (Finalista Art Jove de Dramatúrgia, 2019).

Miquel Mas va ser guardonat amb el Premi Mediterrani de Teatre Pare Colom 2020 per l’obra Primavera de bèsties, una peça basada en fets reals que explora la temàtica del suposat adoctrinament escolar a les aules, estrenada al Teatre Principal de Palma el 2021.

Entre les seves obres més recents destaquen, Cr#sh (2021), Tothom pot caure (2021) i Càndid o l’optimisme (entrenat a Barcelona el 2022).

Miquel Mas, a més, és l’autor de l’obra teatral Miratges, estrenada a Fònics, el 21 d’agost de 2023, sobre la qual ens ha respost les següents preguntes.

– Com ha estat la teva experiència de sentir la teva obra convertida en pòdcast?
Sempre quan estàs a punt d’estrenar un espectacle, tens nervis i curiositat per saber com s’ha transformat aquesta peça. Quin punt de vista s’haurà triat per representar la història i si sortirà com un se l’havia imaginada quan l’estava escrivint. Aquesta experiència de nervis amb un pòdcast s’intensifica, perquè la curiositat creix. Com hauran pogut traslladar tots els efectes en material sonor? S’entendrà? Molt il·lusionant.

– Trobes que s’hauria de continuar amb aquest projecte?
Crec que tot el que deixi un rastre de la nostra feina com a autors i autores hauria de perdurar. El teatre és un art efímer, tant pel costat bo com pel dolent, i sempre és un repte escriure una cosa que saps que perdurarà en el temps. Tots els projectes que tinguin aquest objectiu de perdurar i ser revisitats mereixen suport i continuïtat.

– Com és el teu procés creatiu?
En el meu cas sempre escric a través dels personatges i les situacions quotidianes. Els meus materials sempre parteixen d’un fet, una notícia, una anècdota que em confronta un debat moral a mi mateix. Sempre veig idees davant conflictes que em generen dubtes morals. Després d’aquest primer impuls arriben els personatges i les escenes, que encarnen el conflicte i li donen forma, però la primera llavor sempre és el conflicte moral entre dues idees contraposades.

– Quant de temps et va dur escriure aquesta obra?
Vaig tardar un mes a escriure la peça. Els dubtes sobretot varen estar en l’estructura i els salts temporals. En deixar clara aquesta barreja d’espai temps.

– Segueixes qualque ritual a l’hora d’escriure?
M’encanten els post-its, jajaja… En tinc de mil colors a casa i sempre que he d’escriure alguna cosa nova m’agrada tenir-ho tot molt clar amb una estructura de post-its. Després sempre acab improvisant una mica, però m’és impossible escriure alguna cosa sense tenir clar el recorregut. Una vegada tinc clar l’esquelet, a passar gust escrivint!